Gràcia i la festa

Jules Verne ha estat el tema triat pels veïnxs de Travessera de Sant Antoni a les festes de Gràcia, i no només ho han intentat: s'ho han currat molt i bé, deixant-nos un carrer espectacular.
Segurament, arrel de la decoració, més d'un o una haurà arreplegat un dels relats que, en la seva època, es van titllar de fantasiosos, amb f de futur: Verne, amb V de Visionari!!!!!!!!!

Un petit gran home: EL PETIT PRÍNCEP

Cada matí agafo l’autobús ( un lloc inmillorable per a llegir ) i baixo fins a barcelona.

La primera parada que fem a la ciutat és prop la plaça Tetuan, just enfront d’una cafeteria anomenada el petit princep.

Evidentment, una jornada entre llibres es mereix un inici tan literari com la feina que faig.

No tenim una vida fàcil, els llibreters, a la feina no es pot llegir, estem massa enfeinats en resoldre un munt de tasques no tant literàries... per això és important començar el día amb bon peu,i, sobretot, un bon esmorzar.

Es pensa molt millor amb l’estòmac ple, i, per norma general, s’està de moolt millor humor.



Dediquem aquest espai a tots aquells a qui els hi pesa haver-se fet grans.


El llibre del que parlarem avui, és, precisament, el petit princep



Aquest any passat es celebrà el 70 aniversari de El Petit Príncep


El Petit Príncep va fer la seva aparició a les llibreries als Estats Units el 1943

Ha estat traduïda a més a més de cent vuitanta llengües i dialectes (essent la quarta obra amb més versions del món)

Saint-Exupéry va lamentat llavors no haver-lo dedicat a la seva esposa Consuelo de Saint-Exupéry, que és l'ànima del llibre, la rosa del protagonista, una bella i vanitosa flor de la que el petit príncep n’està molt, però a la que abandona per no poder-la entendre


_"No l’hauria d’haver escoltat", es lamenta el petit príncep, "vaig fer massa cas de les paraules"


El Petit Príncep, en el seu viatge coneixerà

1. el rei que vol «regnar per damunt de tot».

2. vanitós que només fa cas quan se l'admira.

3. el bevedor, que «beu per oblidar que té vergonya de beure».

4. l’ home ocupat de coses serioses i que no deixa de repetir «sóc un home seriós, jo».

5. l'encenedor de fanals, l'únic que no resulta absurd per al Petit Príncep «perquè s'ocupa de coses per a d'altres i no per a ell mateix».

6. el geògraf, que vol donar a conèixer el món però sense aventurar-se a moure's del seu asteroide.

7. I finalment, la Terra, el planeta més gran i que contenia, al 1943 «dos mil milions de persones grans».,

Es aquí, a la terra, on romandrà fins acomplir-se un any de la seva despedida amb la bella i orgullosa rosa, deixant el seu cos en aquest planeta , i convertir-se, per a tots qui hem gaudit de la seva companyía, en un grapat d’estels riallers tan aviat aixequem la vista al cel.

I es que, “el petit príncep”, és tot un éxit de vendes, escassament superat per la Bíblia, molt comprada, però poc llegida, i molt menys, llegida fins al final d’una sola tirada.

Si no el teniu a casa, compreu-lo, si ja el teniu, rellegiu-lo.

Com a regal, és fantàstic en teniu de tots els preus, des de 6 euros en endavant, ara, en aquests moments, m’atreveixo a afirmar que es pot trobar, com a mínim, en cinc formats diferents: ah! I no hi ha llibrería que no el tingui
«No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls»

Pascal Blanchet

Fa molt de temps

que busco una idea

per presentar-vos aquests llibres

que no es llegeixen:

 s’observen

Hi ha llibres on cada plana 

és una obra d’art

Avui dediquem el Llexiu llibres

 a la novela gràfica

Un dels autors que més mágraden es

Pascal Blanchet, que ara ronda els 32 anys és un paio autodidacta apassionat per el disseny del segle xx, la arquitectura,i el jazz..

I les històries d’en Pascal  passen a grans ciutats,al segle xx i amb música de jazz.

Amb un estil formidable, en Pascal Blanchet ens portarà a temps passat per explicar-nos històries de persones solitàries a ciutat.

La fuga, un llibre editat al 2007 per Barbara Fiore editora, ens explica la vida d’un músic de jazz, si, tota una vida…

I a Nocturno, editada l’any passat, trobem la solitud a les grans ciutats on dues dones entrecreuen els seus camins

Barbara fiore,la editorial que el publica,deu seguir al peu de la lletra les indicacions de l’autor,(la edició d'aquí i la francesa són exàctament iguals) oferint-nos uns llibres bonics de veritat, amb un tacte exquisit totalment desconegut per les grans editorials.

Tots els llibres porten al final una llista de les cançons que han d’acompanyar-nos amb les il.lustracions,per  gaudir de la lectura i la música alhora.

no parlo d’una cançò, hi ha 24 cançons per llegir La fuga...

us atreviu a fer un viatge al passat arraulits per una micona de jazz??? 
www.pascalblanchet.com 
pascalblanchet.blogspot.com.es/

Normal i corrent

Ja sé que no sóc un nen normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo gelats, vaig amb bici, jugo a pilota, tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Suposo. I jo em trobo molt normal. Per dins. Però jo sé que els nens normals i corrents no fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se'ls queda mirant tothom a tot arreu on van..Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l'atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure'm, fes alló d'apartar la vista. Sabeu què crec jo? Que l'única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m'hi troba.


Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.